dimecres, 22 d’octubre de 2014

Fa més d'un any...

Fa més d'un any que no escric res per aquí, entre d'altres motius, per peresa, per falta de temps, poca motivació esportiva, paternitat, i que el face s'ha menjat ja quasi tota la finalitat d'un blog. Però ara tenc un moment i estic inspirat, i sobretot, tenc ganes de veure plasmat els resultats esportius en un any. No es tracta del 2014, sinó de la temporada d'octubre de 2013 a ara, que per jo és quan comença i acaba la temporada.

De totes maneres, faltaran curses que vaig fer entre la darrera entrada i aquestes, però és igual. I parlant de temporades, vull fer una petita reflexió: els duatlons estan de rota batuda. Cauen en picat, tant, que n'hi ha que s'han hagut d'anul·lar per falta d'inscrits. Hi ha una febrada per les llargues distàncies i pels "reptes", i ara un "simple duatló" no té per a molts cap al·licient. Una llàstima, perquè és la meva modalitat preferida.

Quant als entrenaments, vaig deixar de formar part del grup d'entrenament de Mallorcatraning (no del club) i he anat fent els entrenaments que tenia ganes de fer al moment, sense planificar res. A disfrutar de l'esport sense cap mena de pressió.


Anem per parts.

He participat en un any en 30 curses, classificades en:
- Duatlons: 11
- Curses a peu: 7
- Curses ciclisme: 12
(Enguany, cap triatló)

Octubre de 2013
Mitja marató Tui, 17è classificat absolut amb una MMP d'1h 19' 41'', a 3'46'' el km

Duatló cross de Santanyí, 6è classificat absolut

Novembre de 2013
Duatló cross de Llorito, 42è classificat abslout (amb una aturada tècnica amb el Senyor Roca a la primera part de córrer :)
4 h de resistència de BTT Son Verí per parelles amb en Jaume Cirer, 29è classificat absolut

Desembre de 2013

Duatló cross de Montuïri, 6è absolut
Duatló de sa Pobla, 1r classificat absolut
Duatló cross de s'Arracó, 3r classificat abslout

Gener de 2014
Duatló Artà, 28è abslout (amb caiguda en bici quan anava amb el grup entre el 3r i el 10è)

Febrer de 2014
Duatló de Campos, 13è abslout

Març de 2014
Duatló cross de Marratxí, 6è abslout
Duatló de Sant Llorenç, 6è absolut
Duatló olímpic Alcúdia, 7è absolut

Abril de 2014
Cursa Taujana, 5è abslout
Ciclisme, 167, 56è absolut, amb 5h 16 minuts i 48 segons, a 31,6km/h

Maig de 2014
Cursa Fleming 6è abslout

Juny de 2014
Ciclisme, ruta, Establiments, promo amb M40 i 50. 17è abolut i 10è de promoció


Juliol de 2014
Cursa sa Galleta d'Inca, 9è abslout amb una sortida de 39' tard (pixava i no me'n vaig témer de la sortida fins que va sonar la pistola!!)
Cursa de la Creu Roja, 43è abslout fent d'acompanyant d'un amic
Ciclisme, circuit de sa Pobla, 1r classificat de promoció absolut
Ciclisme, circuit de Muro, 2n absolut de promoció
Ciclisme, circuit de son Ferriol, 2n absolut de promoció
Ciclisme, contrarrellotge de Vilafranca, 63è absolut i 6è de promoció
Ciclisme, circuit de Sineu, promo i M40 i 50. 1r de promoció i 6è absolut
Ciclisme, circuit d'Algaida. DNF per sortida de tubular en un revolt.

Agost de 2014
Ciclisme, cursa de Promoció amb M40 i 50, Can Picafort, 1r de Promoció i 4t absolut
Ciclisme, circuit de Can Picafort, promo i M40 i 50. 1r de promoció i 4t absolut

Ciclisme, circuit de Ses Salines, DNF, amb OPEN, retirat a la volta 15 aprox.

Setembre de 2014
Duatló de Vilafranca, 3r absolut
Cursa des Siurell, 7è absolu
Cursa des Sequer, 7è abslout

Aquest mes d'octubre no he fet res, però la setmana que ve faré un duatló una mica estrany, al Parc de la Mar.




diumenge, 23 de març de 2014

Cap de setmana brutal d'M3T Mallorcatraining Bimont

Aquesta entrada no començarà amb flipades meves d'àmbit local i popular, sinó per una gran gesta aconseguida pels meus companys Miguel F. Miniño, Toumi Dahmani, Miguel Á. Fidalgo i Óscar Vicente.

Aquestes 4 bísties varen partir cap a Noia defensant els nostres colors en el campionat estatal de duatló per relleus i per equips, i han aconseguit una fita històrica amb dues medalles d'or.

Primer va ser dissabte, amb la prova per equips, on varen guanyar per golejada als segons classificats. Tots 4 tenen molt de gas a les cames, especialment els dos jovenets, n'Óscar i en Fidalgo, i també en Toumi, sobretot a peu, però qui realment ha demostrat ser un fora de sèrie, ha estat en Miniño, que amb 40 anys passats ha aconseguit un triomf espectacular acompanyant els seus companys, a priori, més ràpids que ell a peu. Però està clar que l'experiència i la classe d'en Miniño pesen molt.

Cada equip podia dur sis integrants, amb la condició que 4 acabassin, i M3T va dur només quatre components, els justs i necessaris, ja que trobar un altre component d'aquest nivell hauria resultat quasi miraculós.


I avui han tornat a guanyar en la prova per relleus. Un miniduatló de tres integrants per convertir el nostre club en el millor d'Espanya en aquesta modalitat. I tot, sota la batuta d'Iván Muñoz, com a director d'orquestra triomfal.

 Enhorabona companys!!

_______________________________________________________________________________


I tornant al plànol terrenal, local i popular, faré referència a un duatló (quasi) olímpic (8.8km + 39,5km + 4,5 km) celebrat a Alcúdia de la mà de Let's tri. Molt ben organitzat, un circuit de córrer molt guapo i variat (asfalt, tobogans, un tros de terra, un tram d'arena, un empedrat, entre les murades) i una bici molt ràpida, encara que monòtona (que feia fàcil anar a roda i no haver d'esforçar-se gaire) i una picada espectacular de pasta, begudes, pastissos... collonut, encara que no vaig menjar res pels motius que ara explicaré...

Ja el dia anterior i aquell matí mateix (la cursa era a les 15h) vaig tenir problemes gastrointestinals, i a pesar que els darrers entrenaments havien estat prometedors, aquell dia estava una mica decaigut. Així que vaig sortir tira tira, en tercera o quarta línia i vaig deixar que els kilòmetres posassin cadascú al seu lloc. Des de mitjan grup vaig anar veient com hi ha gent que surt en un olímpic com si fes una milla... Al km2 vaig trobar-me millor i vaig accelerar fins a trobar-me a una desena de segons d'un grup comandat per en Pep Vidal. Entre ells, en Toni Puigros, Sanabria, Toni Llull, Toni Perelló, un guiri, i uns quants més.

Em vaig passar tot el primer córrer a uns 5-15 segons d'aquest grup, incapaç d'agafar-lo, incapaç de trobar un ritme més fort, com el que vaig dur a Sant Llorenç. Així que em vaig conformar d'arribar a la T1 a menys de 20 segons per amb una envestida forta en bici agafar-los. Així ho vaig fer i vaig aprofitar per posar-los a prova amb un atac res més agafar-los. No vaig durar gaire, ja que en aquell grup hi havia molts de cavalls.

No ens posàrem d'acord gaire, i amb alguna discussió entre que si tires, que si no, que si ataques, que per què no, que si t'atures, vàrem agafar en Guerra i un guiri que havia corregut el primer parcial dels primers. I així fins als darrers 6km quan hi va haver una caiguda forteta, Un del grup va pegar per terra en sec. EL grup es va aturar de pedalejar, tots mirant enrere, i en Sanabria, company i amic del caigut es va aturar, igual que en Pep i en Jose. La resta ens vàrem mirar, vàrem deixar de pedalar, i sense poder fer res, vàrem anar accelerant fins a agafar ritme de nou fins a la T2. Va ser una bici rara la veritat.

El grup es va xapar i vaig arribar amb un TCW i dos guiris. Transició ràpida, vaig sortir el primer de la T2 i a full. Al km1 me va agafar un guiri, i va venir amb jo fins que me va fer un canvi de ritme en una pujadeta que no vaig poder seguir. I fins a meta a uns metres darrere d'ell, patint alguna contractura muscular el darrer km i resant per no haver-me d'aturar. Molt de patiment en un duatló olímpic.

Els ritmes, satisfactoris, de 3'42'' per al primer parcial, gens fàcil, i de 3'45'' al segon tram a peu.

La prova va tenir un guanyador forani, un danès que diuen que era el campió del seu país de duatló o triatló. Un pro. I just a darrere, el guanyador per jo d'aquesta prova, ja que no és el mateix viure d'un esport, que fer esport després de fer feina, en Joan Nadal.

Per part meva un setè lloc una mica desvirtuat per la caiguda, ja que la majoria dels que quedaren enrere m'haurien passat per damunt al darrer parcial, com aquests dos jovenots que pitgen fort i que en poc temps es posaran a un nivell que ni ells mateixos somien, en Toni Perelló i en Toni Llull.



Només queda agrair a Let's Tri i M3T per poder participar en aquest duatló i a na Caty per les fotos, que lesionada amb una mossegadota de ca va venir per immortalitzar-nos.

La pròxima... ja ho veurem!







diumenge, 9 de març de 2014

Bo, barat i panxa plena!!!!


Immillorable duatló a Sant Llorenç. No em referesc al resultat personal esportiu (que també!!) sinó al duatló en si. Una prova amb unes distàncies clavades. Ja era hora de tenir una prova que tengui les distàncies reglamentàries i anunciades. Al primer parcial el Gamin m'ha marcat 5,06km. En bici 20,07 km i el darrer tram de córrer 2,54 (contant des de la sortida fins a boxes, sense contar el pas per boxes).


Primer punt impecable. I en la part personal, increïble el ritme que he pogut dur. A 3'31'' el primer parcial i a 3'33'' el segon. N'estic més que satisfet.

Segon punt també impecable. El disseny dels circuits. A peu molt ràpid, a 4 voltes i un únic punt de gir, una lleugera baixada i una rampeta curta, dureta, que putejava una mica. I el circuit de bici, dels millors que he vist. Revolt, rampeta, revolt, més revolts, pujadetes suaus, baixadetes, revolts, i més revolts. Un circuit per ciclistes, que no ha impedit que els més forts aguantassin un ritme fort però que ha fet que molta de gent s'anàs quedant a tants de canvis de ritme. Per part meva, aquest parcial no m'ha sortit gaire bé. Aquests darrers dos mesos he fet poca bici i m'he trobat pesat. Però així i tot he disfrutat de tirar, d'agafar revolts, d'atacar i d'intentar deixar enrere gent que havia arribat més ràpid que jo a la T1.

El tercer punt és l'avituallament. És poc comú veure avituallament líquid en un duatló sprint a principi de març. I el menjar de després, millor encara. Coques a rompre! Això sí que val la pena. I tot per 9 EUROS.

Sí, sí, aquest és el quart punt immillorable del duatló. 9 EUROS. Per només 1.500 de les antigues pessetes tot això.

L'any que ve toca tornar, toca repetir, i compartir un bon matí amb els  Malalts de Turmell, que amb competidors com en Nofre Nadal, i els membre que ho han organitzat (Popossa, Mateu, entre d'altres) i un speaker divertit, s'ha de convertir en referència i un clàssic del calendari illenc. Enhorabona Malalts!




I tornant al pla personal, n'estic més que content amb els ritmes. No m'ho esperava, sobretot poder córrer a 3'33'' el segon parcial. He acabat una altra vegada 6è, com a Marratxí la setmana passada, 4t de la meva categoria, M30, per darrere n'Esteve Barceló, Jose Guerra (quasi res, vaja bèsties a peu sobretot) i un descomunal Tòfol Amengual, que segueix amb una gran progressió i avui ha fet una carrera impecable, donant la cara en tot moment en bici i una carrera a peu brutal.
El guanyador no podia ser altre que n'Óscar Vicente, amb un solo ride, que amb el temps que hem marcat en Tomàs Morell i jo, hem aconseguit pujar al podi com a guanyadors per clubs. Go go Bimont M3T!!


Ah, i fotos de na Caty Pons!

Ara toca una setmana sense curses i després el duatló olímpic d'Alcúdia.

diumenge, 2 de març de 2014

Poder córrer a ca teva no té preu






Poder córrer a ca teva, o ben devora ca teva, és un luxe. I això he pogut fer avui, de la mà del Duatló de Marratxí, pels terrenys adjacents al Festival Park. Ahir hi va haver el duatló olímpic de Can Picafort, i a pesar de ser un duatló al qual estim, que m'encanta per les distàncies, molt ben organitzat per Miquel Ensenyat al capdavant, vaig optar per fer el de ca meva. Poder arribar-hi en bici, sense presses, i recórrer els camins que sols fer fent fartlek o sèries, o passejant en BTT ha pesat més. A més, ha estat prou ben organitzat, amb Tri&Bikes i en Jaime Hamad entre els encarregats d'oferir-nos aquesta duatló.

I cap al Festival acompanyat d'en JaumeCirer i en Miquel Salamanca, tots tres amb la intenció de disfrutar d'un dia esplèndid. Per part meva, amb un triple objectiu, baixar de 3'40'' al primer córrer, disfrutar i arribar davant en Cirer. Triplet aconseguit, però per ben poc! I tenint en compte que de les 3 a les 4 de la matinada engronsava sa nina i de les 6 estava despert amb ella en braços, no està malament!!! :)

A la sortida m'he posat ben davant, i després d'unes quantes colzades, he decidit apostar per fer el que més m'agrada (quan puc, és clar) i he pitjat fort i he anat una estona estirant el grup. Una aposta massa arriscada, però que no tenia altra finalitat que disfrutar, i encapçalar un minut o dos la cursa és una bona manera de disfrutar, encara que sabia que seria momentani. Primer kilòmetre a full i la resta ja agònics. Els quasi 4,5 km m'han sortit a un ritme de 3'33''. Excel·lent ritme, sobretot perquè el circuit era a dues voltes amb un punt de gir de 180º, un gir de 90º, un altre de 180º, un altre de 90º, uns quants més de 90º, un quants més de 180º (n'he perdut el compte) i pujar una desena d'escalons. Per davant, els previsibles: De la Torre, Juanan, Lluís Biel i Toni Salas. Tots guanyadors de duatlons i assidus als podis, tots gent de nivell. Per darrere veia en Cirer que anava remuntant posicions.

La transició m'ha sortit un desastre. Arribant m'he passat la bici i he llenegat i quasi he pegat de cul en terra. Després, la goma de les sabates de ruta que havia posat s'havia desfeta, i com que no hauria pogut posar-me-la en marxa, les he descalades i me les he posades amb una ma i la bici a l'altra. Quan he arrencat a córrer quasi he tornat a caure. Ha estat la darrera vegada que me pos sabates de carretera per fer una prova de BTT. I a la primera trialera en pujada he errat el recorregut. ALt de pulsacions m'he embullat i el primer per equips que me venia darrere m'ha pegat un crit. Torna enrere i a perdre segons. Al bassiot he passat la primera vegada per l'esquerra i he hagut de posar peu a terra. Més temps perdut. Al final del circuit havien posat una ziga-zaga que no m'esperava (ahir vaig anar a veure el circuit i no estava previst aquest traçat, i com que no he fet volta de reconeixement, he errat de nou). Més tornar enrere i més segons perduts.
A la segona volta, he fet exactament el mateix. Alt de pulsacions, he tornat a adreçar per un lloc on en opinió meva hi faltava una cinta, i he hagut de tornar enrere per no fer trampes. Més segons perduts!

I per darrere en Jaume Cirer que venia a les totes. Cagondena! Hem fet la quarta volta de cinc plegats. Com va aquest reputa als trams més complicats! Me costava seguir-lo. Fins que a la darrera volta a la pujada m'ha pegat un palo i m'ha agafat una vintena de metres. He decidit no respondre i intentar agafar-lo al tram recte, el fàcil. M'hi he acostat i quan el tenia, en un gir amb pedra solta, patapaaammmm, pen terra! Au, més segons perduts... Corre per amunt amb les cales de carretera entre les pedres. No fa falta dir que... més segons perduts! M'ha fuit de la vista i ja pensava que no el tornaria a veure fins a la meta. Dels primers, no cal dir que no els he ni ensumat. I un duatleta de Triman que m'ha passat a la segona o tercera volta, ben igual. Sabia que lluitava pel 6è lloc, amb en Jaume i un CTC, un tal Jurado, que a estones el tenia aferrat a darrere i a estones el deixava enrere.

Arriba la T2 i quan entr a boxes veig que en Jaume ja surt. Me devia dur una quinzena de segons. He arrencat fort però no veia que el pogués caçar. Però al primer punt de gir he vist que tenia qualque opció. Era el meu tercer objectiu del dia!!! :)))) I he seguit endavant, ja sense mirar enrere, només preocupat del culet d'en Cirer. L'he aglapit a falta d'uns 600 metres, i quan l'he tengut he afluixat uns segons i he accelerat quan l'he passat. Veia la seva ombra a darrere meu, però al cap d'uns segons he vist que anava sol. I fins a meta a les totes!!!

Triplet d'objectius aconseguit, i amb el premi final de veure la meva nineta, na Mariona, que m'havia vengut a veure. Emperò crec que no m'ha vist, perquè estava ben dormida dins el cotxet... Però bé, un altre dia me veurà arribar a meta.

Per acabar, me n'he duit un bon susto!  A la recollida de bicis, m'he trobat sense el casc! M'he cagat amb sa mare del dimoni i ses putes de Judes, però un bon samarità resulta que l'havia trobat (????) penjat del manillar de la seva bici i l'havia deixat al guarda-roba! Tanta sort que hi ha gent honrada, perquè ara mateix, m'haurien fet un traje si n'havia de comprar un altre.

Per acabar, un bon dinar a Sa Barrica, al carrer de Jacint Verdaguer, que si no el coneixeu, vos ho recoman, ja que l'amo també és ciclista!!

PD: Cireret, no t'enfadis, però acab de decidir que enguany el meu objectiu serà guanyar-te exclusivament a tu als duatlons i curses a peu. Als triatlons me deixaré guanyar.

dilluns, 27 de gener de 2014

Tenc son, molta de son!

Com tots o quasi tots els que han estat pare, allò que més enyor és poder dormir. Dormir 7, 8 o 9 hores seguides. Però per ara m'he de conformar de dormir unes 5 o 6 hores amb tres interrupccions. I així, jo, a diferència d'altres, però com molts altres, no puc ni entrenar com abans ni fer les curses amb les mateixes ganes que abans. Sé que és un kit-kat, però se fa dur veure com arribes al poble on es fa la cursa i ni escalfes, perquè arribes just de temps i no tens ni ganes de fer-ho. Només tens ganes de dormir.

Però bé, com que m'agrada competir, aquest mes de gener he fet dos duatlons. Un a Campos, amb resultat satisfactori, i un altres a Artà, també amb sensacions satisfactòries però mal regust per un incident amb un "esportista" que d'esportista en tenia poc.

 A Campos vaig sortir sense escalfar, de menys a més, i vaig comprovar com molta de gent surt a ritmes que només pot aguantar 200 o 300 metres. Com si fessis un 400 en pista. A partir del mig kilòmetre vaig començar a agafar ritme i recuperar posicions, just per darrere en Joan Tur, i anàrem retallant distància amb el grup d'en Pep Vidal.


En bici, en un circuit molt banyat per la pluja i també fang, ens vàrem juntar en Tòfol Amengual, en Toni Ferriol i jo, que tiràvem plegats, fins agafar el grup d'en Pep Vidal, Tomàs Morell, etc. Per darrere, però, venien en Mauri, en Damià Perelló i Luis Arce com avions. Ens vàrem posar a roda i ens dugueren més endavant, amb en Lluís Biel, fins arribar a la T2 ben col·locats (molt enfora però, dels megacracks Fidalgo i Óscar Vicente, i d'en Joan Nadal, José Guerra i Toumi, qui va tenir un mal dia).

Vaig intentar anar a mort als darrers dos km, però córrer a 3'37'' no va bastar per ser avançat per un caramull de duatletes molt forts, Paco ruiz, Toni Perelló, Toni Llull, Tomàs Morell, Miuquel Torres, LLuís Biel... Crec que vaig acabr el 14 absolut, massa bé. No em puc queixar, me va sortir una gran cursa, amb bon final i bones sensacions. Córrer a 3'37'' 2km després de la pallissa en bici i dels quasi 5km a 3'41'' és un èxit.
 

 Ara toca Artà:
Anam a fer curses per disfrutar, i sempre hi pot haver accidents, som el primer qui ha tomat per accident altres ciclistes o m'han tomat més d'un pic. Però a Artà va ser la primera vegada que me varen tomar per fer de beneit, per no respectar una llei no escrita dins el pilot ciclista, que és la d'anar recte i no fer putades al de darrere quan vas en grup. Si te tomen perquè un ciclista que pareix que va sol, que va fent esses com si anàs gat perdut, i a més, cometent una estupidesa brutal com la de dur rodes de perfil de 80 o 90 amb un vent tan fort, emprenya molt. Dins el grup, aquest ciclista que posteriorment va ser desqualificat del duatló per haver sortit amb els federats quan no li pertocava, es va dedicar a pegar bandades sense control, fins que en va tomar un, i aquest vaig ser jo, i de rebot, en Carlos Montalvà, que encara va rebre més. Tanta sort que ningú no se va fer mal. Venim aquí a passar una bona estona, amb amics, amb companys, rivals en certa manera, però sempre de bon rollo i sense putejar-nos.

I més ràbia encara me va fer quan vaig veure que ni tan sols havia de córrer amb nosaltres... no sabia ni de quin món era aquest tio. I tal va ser l'emprenyada que vaig agafar, que em vaig ofuscar i vaig deixar de lluitar per un lloc més endavant del que vaig acabar. Sí, de vegades som massa visceral, i no pens amb claredat, però són 37 així i no puc canviar. Vaig acabar trotant, però no tenia gens de ganes d'acabar, vaig acabar per respecte als companys organitzadors, i sobretot a en Juanan Amer, que es desviu per aquesta prova.


Bé, la sortida va ser rara. Tenia fred, havia pogut escalfar un poc, però tenia ganes de donar branca. Vaig fer en el primer parcial 58 segons menys que l'any passat, però... tenia més gent per davant que al 2013! O al manco aquesta era la sensació. De cada vegada la gent corr més, i la veritat, les pujades se me donen malament, i les escales de Son Salvador me fan molt de mal. Vaig acabar ofegat els 5'7km. En bici ens vàrem juntar un grupet gros, que es va anar fent més gran, fins que arribà en Tauler. Va pegar un palo fort i va xapar el grup, fins que quedàrem del tercer al onzè en aquells moments. Agafar els primers, Joan Nadal i Carlos López, impossible, però hi havia possibilitats d'evitar ser agafats pels de darrere al segon córrer, encara que al final no va ser així, ja que en Toni Perelló, i en Toni LLull, amb en Nofre,varen volar i remuntar molt a pesar d'arribar amb el segon grup (el meu després de la caiguda).

Per part meva, des del moment de l'incident, vaig desconnectar mentalment, em vaig posar a darrere de tot del grup i vaig entrar el darrer a la T2, i vaig acabar els darrers 3km a ritme, a desgana, només pensava en l'incident. Varen ser a 4'04'' aprox., encara que realment, no hauria pogut córrer molt més aviat, la veritat és que moure el 53x12 en bici i pujar Son Salvador, afegit a la son, no me donava per molt més.

Aquesta setmana hi ha més duatlons, i la que ve també, però crec que no en faré cap, perquè vull poder aprofitar els dissabtes, i si de cas, dormir sense haver-me de posar el despertador per anar a l'altra cap de l'illa!








diumenge, 15 de desembre de 2013

1, 3, 6, tríptic acabat

Després de banyar-me i banyar-me, va arribar l'hora d'un tríptic que en principi havia de ser díptic. Duatlons de sa Pobla, s'Arracó i Montuiri.

I encara no m'ho crec. No hauria imaginat mai, fa mesos, poder encadenar tres duatlons amb un rendiment tan alt per part meva (dins les meves possibilitats, ja que no m'estic comparant a atletes que sí que tenen un rendiment alt a qualsevol nivell, faltaria més!!!). Evidentment això, sense l'ajuda de n'Iván Muñoz amb el grup d'entrenament de Mallorcatraining no hauria estat possible. Ha estat un any sencer de molt de divertiment i sofriment, amb un guia increïble.


El primer de tots va ser el millor, quant a resultats i sensacions.
A sa Pobla hi vaig arribar amb ganes, força i il·lusió, i a pesar que el dia no acompanyava, fred, vent i aigua, i després d'un bon escalfament amb n'Álvaro Morancho, també de l'equip Mallorcatraining M3T, em vaig veure a primera línia de sortirda.


No les tenia totes amb jo mateix, ja que hi havia els germans Guerra, en Lluís Biel, en Toni Perelló, Bartomeu Capó i sempre expectant dels espontanis que surten un dia rere dia. Aquell dia, per jo la sorpresa va ser un cadet ciclista, actual campió d'Espanya de contrarrellotge, que va fer el duatló sencer. Els primers 5,4 km molt fort, de menys a més, amb la referència visual dels Guerra i Lluís Biel. A la tercera volta a peu em vaig créixer i vaig anar agafant duatletes fins arribar 4t a la T1.  Vaig córrer prou bé, a 3'34'' de Garmin, amb trams de terra i fang. Una transició lenta i dolenta va fer que el trio que liderava la prova m'agafàs més avantatge. Feia un vent horrorós, i veia que per darrere venia gent. Per davant en David Guerra (que torna amb mooolta de força) va acusar el vent i li vaig donar caça, a la vegada que ens caçàven en Xavi, en Toni i n'Albert Muntaner, que feia el duatló per parelles. I així vàrem anar fent relleus  fins agafar el duo destacat. Vaig atacar i tirar, fins que a la darrera volta en Muntaner es va posar a la vorera, ficant cuneta i vaig decidir que havia de posar-me just a roda seva. Va anar accelerant fins que quedàrem tres ciclistes. Ell, en Xavi i jo. Allà vaig comprendre que havia d'ajudar una mica i arribar destacat a la T2.


Vaig calcular uns 15-20 segons d'avantatge i vaig pensar que si no petava podia tenir una victòria a les cames. Si en 3 voltes m'havien tret uns 25 segons, en 2, podia arribar primer. I cames ajudau-me, ho vaig donar tot. Tot. I sense creure-ho em vaig veure creuant primer per la meta del duatló que va veure'm renèixer esportivament ara deu fer 7 anys, quan pesava prop de 10 kg més que ara.

 



Al cap de pocs dies, tocava la segona part d'aquesta esprintada final abans de ser pare, i vàrem anar a s'Arracó. Allà me vaig posar molta de pressió, i la idea era córrer fort, progressiu, com millor me va i en bici resar per poder aguantar els excel·lents bikers que hi havia. De la Torre, Albert Gelabert, Toni Quetgles, en Sureda, Emilio Sánchez... un ramellet de bikers que sé que pitjarien fort. Qui més em va sorprendre va ser n'Albert, en bici anava com un tir, i quan me va passar, en un tram que picava per amunt, amb vent en contra, i per asfalt, no vaig poder ni seguir-lo un kilòmetre. Vaig quedar astorat de veure com pedalejava.

Bé, vaig sortir progressiu fins a posar-me el primer corrent, amb en De la Torre i en Jorge García trepitjant-me els talons. Vàrem començar junts la bici, però amb dos canvis de ritme en De la Torre va partir com un coet, a fer un solo ride impressionant.



I per darrere jo només passava pena que no m'agafassin, com així va ser. Primer n'Albert, amb una força inconmensurable, i després en Toni Quetgles, que quan hi ha pedres pareix que va damunt asfalt. Vaig arribar just darrere ell a la T2, i decidit a agafar-lo, per aconseguir pujar al podi. Vaig sortir molt fort, ofegadíssim, tant, que després d'haver-lo caçat i agafat avantatge, em vaig tancar de pulmons. Però no podia amollar, un M3T no amolla mai!!!! Recta de meta quasi caminant, i entre l'estrés personal dels darrers dies, el cansament acumulat i l'esforç agònic em vaig tancar i entre la sensació de no agafar aire i els nirvis vaig haver d'allargar-me en terra, fins que els sanitaris m'ajudaren i miraren la tensió, pulsacions, etc. Vull donar les gràcies a l'atenció ràpida i preocupació mostrada sobretot per n'Abilio, el president de la federació i amic.



Res, que aquí havia d'acabar aquesta traca final, però com que la nina no vol néixer encara, ahir vespre em vaig apuntar in extremis al duatló de Montuiri. En aquest, vists els inscrits, la meva meta era fer senzillament bon paper, perquè encara em trobava bé, poca traca entre setmana i descansos entretant.

A la sortida com un coet amb un pebre de cirereta dins el cul, en Toni Roldán, Miguel A. Fidalgo, Miquel Ensenyat, Esteve Barceló i Lluís Biel Bauzà. Vaja 5 bales.


Més enrere jo obria camí als mortals, amb un fabulós a peu Toni Quetgles i ALbert Gelabert un altre pic. Havia intentat ajudar en Javi Oliver, company de club i amic, però està encara a principi de la base i li ha faltat una mica, però me jugaria el coll que enguany volarà i aconseguirà més d'una victòria en triatlons.

El parcial a peu de 5,6km, ràpid encara que amb una rampeta que feia mal, m'ha sortit a un ritme que jo ni me creïa quan ho mirava, a 3'31''. COm devia anar en T. Roldán i en Fidalgoooo???? Perquè al km 1, que he fet a 3'17'' me duien més de 20 segons...

Bé, a la T1 molt bé, ràpid, i he partit en bici. No tenia les cames per bici avui, i de tot d'una m'han agafat un alemany que diuen que és internacional de maratons de BTT i de copes del Món de BTT i en Toni Quetgles. Si aconseguia anar amb en Toni, podria aconseguir un bon lloc, ell és una excel·lent referència en BTT.

I així ha estat. Encara que m'he equivocat en dues cosetes. Primer, no fer una volta de reconeixement, i segon,dur pedals i sabates de carretera!! La primera volta ha estat per jo caòtica, però les altres he pogut fer-les mitjanament bé. A la darrera m'ha fuit en Toni fins que l'he agafat a la part d'asfalt, i per darrere venien com a locomotores n'Albert, n'Emilio Sánchez i crec que dos per relleus. A la T2 he arribat 5è (primers Miquel Ensenyat, Fidalgo, Lluís Biel i l'alemany) i he començat fort, per evitar que n'Albert m'agafàs, ja que té un segon parcial demolidor. I així ha estat. 3,7km finals que m'han passat factura. Calambres els darrers 2km i impossible, tant per cames com per ofegor, anava a tota, seguir n'Albert, amb un córrer àgil. Finalment he acabat sisè, però com que no hi havia premis acumulables, he fet 3r de M30 o senior, no ho sé. La qüestió és que he arribat a Montuïri de rebot i me n'he anat amb bones sensacions i una bossa de burballes arrissades, un pot de confitura de pruna i un paquet de sal amb herbes aromàtiques com a premi a un dematí de duatló molt ben organitzat amb un circuit dur, amb trams complicats i d'altres molt fàcils.

I després d'aquest testament, ja que he hagut de resumir tres curses que podrien tenir entrades individuals, no me queda més que esperar i esperar, que sa meva nineta nesqui ja!!!!!!

PD: Gràcies a na Margalida, que embarassada dels darrers dies, i ja sortida de comptes, m'ha deixat fer el que m'agrada tant, esport i competició.
PD: Gràcies a n'Iván Munoz, el gurú de l'entrenament, qui m'ha fet progressar com mai no hauria pensat, i a tot el grup de Mallorcatraining, que avui mateix han vengut en massa a animar-nos als integrants del club. 

dissabte, 30 de novembre de 2013

Duatló de Santanyí, 4h BTT Son Verí i duatló de Lloret

Després d'una temporadeta curta dedicada a l'atletisme, ara tocava fer una desconnexió mental i física, i la millor manera va ser fer esport sense control ni planificació, ni sèries ni canvis de ritme, només per plaer, i com que la competició és un plaer, vaig dedicar 3 caps de setmana posteriors a la mitja de la TUI a fer tres proves diverses.

La primera va ser un nou duatló amb BTT a Santanyí. Era amb la bici de muntanya, però no era de muntanya. Eren uns 15 per mala carretera i prou, tot asfaltat. Allà vaig notar clarament el que costa seguir rodant a 30-35km/h bicis amb rodes de 29".

Els primers 5km amb una baixadeta i posterior pujadeta al poble varen ser de bojos, em vaig posar a tirar prop d'un km del grup capdavanter, davant l'absència de megracracks, només amb en Joan Nadal que estava a l'expectativa per fer un solo-ride. Vaig arribar ofegat a la T1 i en bici de tot d'una vaig agafar els destacats llevat d'en Joan. Un integrant no tirava, un altre no podia, un anava atacant descontrolat i jo intentava involucrar la gent i tirar el que podia. Fins que va venir per darrere, aprofitant-se dels equips de relleus na Fullana, que va arrosegar un company de grup i va xapar-nos individualment, o en parella, com en el meu cas. Arribàrem relativament a prop dels primers a la T2, i la segona part de córrer va posar cadascú més o menys on li corresponia. Per part meva, molt satisfet, un 5è lloc a la classificació general i un 3r de M30 en un duatló ràpid i poca participació de cert nivell.

Al cap d'una setmana tocava una prova diferent. 4 hores en BTT per parelles, fent relleus. Vaig competir amb en Jaume Cirer, i vàrem endevinar aplegar-nos, ja que sumants els temps de les seves voltes i les meves, vàrem estar molt igualats, encara que en Cirer, que té molta de tècnica en BTT, va fer millors parcials.
El circuit era prou tècnic, baixades ràpides, qualque rampa en pujada i trialeres que posaven a prova el control de la bici. Vàrem disfrutar molt, encara que vàrem acabar extenuats, perquè vàrem fer mitja hora a full i mitja hora de descans, i arrancar en fred (encara que feia una calorada), era ben fotut!
El que hem va quedar clar d'aquest dia és que les 29" passen millor els obstacles i que a pesar de defensar-me en BTT, el meu medi és l'asfalt. Crec que acabàrem els 29 de 100 parelles, no està malament per ser una prova per a la qual no havíem fet cap entrenament específic, sinó només sortidetes en BTT en plan tranki.

I va arribar el duatló de Lloret, on l'any passat m'ho vaig passar molt bé. Volia repetir sensacions, però aquell dia... m'esperaven unes altres sensacions. La nit anterior vaig tenir sopar a fora, i no vaig escalfar gens, vaig pensar que sortiria de menys a més. Però no va ser així. Va ser de menys a aturada tècnica a un bar de la plaça, a la segona volta de quatre a peu per tenir una conversa amb el senyor Roca. Quin mal de ventre que me va pegar!!!!

Res, després de fer les feines amb tranquil·litat, ja que havia perdut qualsevol opció de fer top10, vaig continuar amb la cursa a peu, davant la cara astorada de molta de gent que veia com un participant feia 2 voltes totalment sol, quan en teoria el darrer ja havia arribat i quan tothom era damunt la bici i quan ja havia quasi obert al trànsit el tram de la carrera a peu... I res, davall la pluja d'aquell dia en vaig posar a avançar en bici moltes posicions, encara que me vaig haver d'aturar en bici a fer-me net els ulls, plens de fang i amb lentilles brutes, amb Isostar... Un merder. Sense ulleres de protecció (obilidades al cotxe), i amb lentilles, el fang me va fer returar molts de pics per intentar veure-hi una mica o poder obrir els ulls totalment.
Un cristo!!!! I bé,a la darrere part de córrer, ràpida amb bones sensacions, amb bon ritme, que me va deixar en la posició 44 me pareix, de 100 participants. És a dir, un èxit de remuntada passada per Can Roca...


I com que per motius personals, de feina, etc. he deixat d'entrenar de manera planificada i ja no he començat la temporada amb n'Iván i Mallorcatraining, m'he dedicat fins a dia d'avui (just abans del duatló de sa Pobla) a fer sortides per plaer, en bici, i de córrer amb en Jaume Cirer, sense planing organitzat, només per ganes i temps de fer les sortides.

En aquests darrers 15 dies m'he banyat 11 dies fent esport, tant en bici com corrent, i avui mateix he fet 80 km els darrers amb aigua, abans d'una cursa. Sé que no és l'ideal per descansar abans d'una cursa, però... ja he estat massa temps capficat en les competicions i cuidant-me abans de les curses per fer-ho al millor possible i ara, abans de ser pare, vull fer esport a les totes amb ganes, i sense ser frenat per haver de descansar abans de les curses. Ja descansaré més endavant, quan no me quedi més remei!





dilluns, 21 d’octubre de 2013

21.097 m a 3'46''

Sé que per a la majoria, aquesta marca és a l'abast, i que per a molts, és una marca pobra, però ens hem de comparar sempre amb nosaltres mateixos, ja que si ho feim amb gent més ràpida o més lenta, correm el risc de frustrar-nos per no arribar al ritme dels primers, i el de sobrevalorar-nos per haver anar més ràpid que d'altres. Ni una cosa ni l'altra. Ni fracassats ni fores de sèrie.

Per això, aquesta marca aconseguida sobre el traçat de la mitja de la Tui, és per jo un gran èxit. No som un esportista que es marqui reptes, vaig fent, i sobre el pas, m'inscric a una cursa i la faig. En canvi, per a aquesta prova vaig dedicar un mes de la meva vida. Poca bici, la suficient com per no tenir mono de bici, i per fer qualque sessió de recuperació, i molt de córrer.

Han estat 4 setmanes adreçades al dia d'ahir, conscient que no és la millor mitja de Mallorca per fer marca, però tampoc no dura en excés. Els inconvenients d'aquesta prova són les pujades al dic de l'Oest, l'afegit de la costa del Castell de Sant Carles, plena de maratonians que havien sortit 20 minuts abans, amb els embossos consegüents, i els canvis de sentit, carrerons, pujadetes i baixadetes de dins Palma plenes de guiris maratonians despistats que rompen el ritme als que han sortit 20 minuts després per fer la mitja i van a un ritme més elevat.

A la sortida estava nirviós, un mes preparant la cita em va afectar. Sortida forteta, vaig sortir de manera agressiva, tenia ganes de batre la marca de l'any anterior, quan vaig fer 1h 22 minuts 42 segons. Havia fet sèries de mil entre 3'30'' i 3'20''', de dos mil a 3'35'' i de 4 mil 3'45'', i sabia que ho tenia a les cames, només havia de demostrar-m'ho.

El primer km vaig fer-lo sol, entre dos grups, i al km3 m'agafà el de darrere. Vaig anar aquests km fort, però sense ofegar-me ni obsesionar-me per seguir ningú. Em va passar en Miquel Obrador (al final el 5è i millor mallorquí) i va tirar per endavant. Duia a darrere 4 atletes més que quedarem amb jo. Entre ells, la primera fèmina, una britànica petitona, amb una cadència molt alta. Devers el km 5 ens va deixar aquesta fèmina (al final guanyadora de la categoria), però al Dic de l'Oest vaig poder agafar-la i continuar amb el meu increment d'intensitat (que no de ritme, ja que vaig anar abaixant-lo progressivament a partir del km 12, però sense proves, ja que el Garmin va començar a fer bogeries i a marcar malament).

Pel km10 anava llençat, anava molt bé. Massa i tot. Havia vist per darrere, a entre 30 segons i un minut, atletes que per jo eren la referència que duia un bon ritme: César Amador, Nofre Nadal, Maria Ramis, Marga Fullana, Juanga, Toni Miquel Amorós, Juanjo Alabern, Paco Ruiz (que aquest segur que no anava a tope, ja que se'l veia sobrat, i a més, el dia anterior havia fet un excel·lent duatló a Consell)... No anava malament, i me sentia molt bé. La llàstima són els embossos pel passeig marítim que et feien fer més metres, per l'exterior, algun canvi de ritme. Massa gent per avançar i dur un ritme constant.
Vaig passar pel 10mil en 37' i poc. Collonut. Així, tenia marge per si me pegava una baixada de rendiment i seguir tenint opcions de baixar de l'hora i vint minuts. Una baixada que va arribar, per partida doble.

Anava agafant aigua a cada avituallament, feia bona temperatura però no volia deshidratar-me. Quan vaig passar pel Teatre Principal, devers el km 12 em vaig començar a sentir diferent. No malament, però sí diferent. Les cames no anaven amb tanta d'agilitat i de cop me varen sobrepassar dos guiris que devien fer 4 metres entre els dos. Dues bísties de cama llarga que m'anaren agafant metres en poc temps. Per Jaume III i pel carrer de Bonaire, que pica per amunt, i amb l'empedrat i els milers de botelletes d'aigua vessades pels guiris de la marató, patinava molt, em vaig sentir ja malament. Necessitava combustible.

Vaig agafar el gel que duia i en vaig prendre mig, moment en què em va passar un mallorquí jovenet, que anava com una bala. Per davant la Policia Nacional, que pica per amunt, malament, i cap al carrer de Sant Miquel vaig prendre l'altra meitat del gel. Per allà em varen passar dos atletes que havia sobrepassat entre els km 7 i 11. Per avall fins a la Plaça Major em vaig recuperar, vaig poder tornar a córrer fort, i el Garmin em marcava en aquell tram un ritme actual de prop de 3'30''. Tal vegada aquí vaig pecar d'optimisme i hauria d'haver guardat les forces, ja que per dins Palma em va tornar a pegar la segona baixada de rendiment. Em va passar un guiri i no vaig poder fer res per aferrar-me a ell.

Vaig veure molta de gent que m'animava, i això me donava energia, gràcies a tots. No puc dir el noms de tots, perquè tenc records confusos en molts de moments, anava al límit i sentia el meu nom i no era capaç tan sols ni de distingir si era una veu femenina o masculina.

Quan baixava la costa del gas, pensava que ho tenia fàcil, i que fins i tot podria veure el minut 18 al crono, però... el darrer km és etern. Crec que aquest kilòmetre deu tenir 1.500 metres. O 2.000!!! Se fa molt llarg. Tanta sort que dos companys de Mallorcatraining, en Toni Bauzà i en Pablo Carmona me varen esperonar amb força i m'acompanyaren uns centenars de metres. En voltar al darrer punt de gir, sent com en Pablo me diu: "Venga, te queda una serie!!!" Ben igual que als entrenaments amb el grup, em vaig posar a esprintar, a fer els darrers 300 més llargs de la meva vida. En la meva ment només una xifra: 1h 19 i els segons que siguin. Però veure un 19 al crono oficial.

Veia el crono, les cames a mil, el cor que me sortia per la boca, els pulmons que no donaven a l'abast, la cara descomposta, els ulls mig tancants... I el crono aturat. EL moment de passar per la meta va ser fabulós, agònic, però fabulós. 1h 19 min i 41 segons. A ritme de 3'46''. Res més a dir.

Evidentment, gràcies a n'Iván Muñoz, sense qui no podria haver fet aquests entrenaments, el grup de Mallorcatraining, i a la meva Margalida, que suporta els entrenaments i manies meves!

I Tb gràcies a na Caty, la fotògrafa de sempre!


dilluns, 7 d’octubre de 2013

Punt i apart



 Aquest final d'estiu i començament de tardor ha significat una especialització personal en l'atletisme. He deixat de fer tanta de bici, i he abandonat, evidentment, un altre pic la natació.

Després de la cursa d'Aqualand, va tocar la des Vermar a Binissalem. Encara que em va sortir prou ràpida (8km a 3'42''), aquesta cursa formava part d'una sèrie d'entrenaments (més aviat se sortia de l'entrenament, però com que me tocaven 8km, què millor que fer-ho entre les vinyes  J. L. Ferrer...) Vaig sortir tira tira, i al km 2 vaig accelerar per acabar buit. El dia anterior m'havia tocat 3x3000 a ritmes altets, i acumulava molta de càrrega. I la que m'esperava. I la que m'espera.


Aquests dies han estat de córrer, molt de córrer. He tancat una setmana amb 63km a peu. El meu rècord sens dubte. En 4 dies: 8km en dilluns, 21 en dimecres amb 5x1000, 18 en divendres amb 5x2000 i 16 més ahir diumenge, amb 10km inicials de trotar i 5,4km molt forts, en una concentració verda a Lloseta en forma de cursa popular sense dorsal ni línia de meta ni res. Només córrer, pels carrers de Lloseta, amb una camiseta verda, salvant el desnivell dels seus carrers. Varen ser 5,4km, i em sortí a 3'40''. Content, molt content, ja que el dia anterior també m'havia donat branca en BTT, 74km en total, en companyia d'amics, riure, donar branca i menjar.




I tot això per un sol motiu: arribar a dia 20 en les millors condicions per rebaixar tant com pugui la meva MMP en una mitja marató. L'any passat varen ser 1h 22min llargs, ara no record els segons. La idea és acostar-me a 1h 20. Seria collonut baixar de l'hora vint. Complicadíssim, molt difícil, però no impossible. Queda saber si tendré el dia, ja que a aquest ritme no sé com funcionarà el cos.

La mitja de la TUI posarà punt i final a una etapa de la meva vida, més que de la temporada. Després tocarà descansar una mica, seguir disfrutant de sortides en bici i corrent sense pretensions personals, i fer qualque carrereta més, qualque duatló i cursa popular, esperant el definitiu canvi de vida. Que arribarà per desembre, en forma humana, fèmina, i de nom Mariona.

A partir d'aquell moment, els meus entrenaments i curses no dependran del meu estat de forma i d'ànim, si no de la nineta que ens ha d'arribar.

dimecres, 25 de setembre de 2013

Resum estiuenc


Ha passat ja l'estiu, i he deixat el blog sense entrades. Més que per falta de temps, ha estat per falta d'inspiració. He passat de les ganes d'entrenar, a apatia i de tornar amb ganes, de petar a carreres a sentir-me molt bé, tot en dos mesos.

Com més vell me faig, veig amb perspectiva que les temporades per jo tenen un punt álgid de ganes de sofrir el desembre-març, una baixada forta de l'abril a agost, i un retorn a recuperar sensacions el mes de setembre.

Després dels aquatlons, vaig entrenar de manera una mica anàrquica, i vaig afrontar amb més ganes forçades que reals el primer duatló de l'estiu. Havia d'anar a per totes. Però la desmotivació, la calor que m'afecta molt, la pols del ciurcuit, canvis de darrera hora en la ubiacció de boxes, errors en el material, sortida masa ràpida, varen fer que les bones sensacions que vaig tenir a la cursa de Sencelles, on vaig poder córrer quasi 5km amb alguna rampeta pronunciada a devers 3'32'', desapareixessin de cop.

Si a Sencelles havia tengut un bon dia, amb una cursa de menys a més, a sa Coma vaig sortir escopetejat, i vaig arribar a la T1 per abandonar al cap de 200 metres. Me'n vaig tornar cap a casa amb el cap baix i la coa entre les cames. Un fiasco mental total.

L'endemà hi havia la recuperació. La cursa de Consell, on el company de Mallrocatrainig Emilio MArtín va batre un rècord que costarà de batre una altra vegada a la cursa. Vaig tornar a suspendre. Al km 3 i mig vaig tirar la tovallola. No tenia ganes de sofrir. Me passaven pel cap preguntes típiques com: Què putes faig aquí??? Vaig acabar la cursa, a ritme de trotar, i no vaig ni aturar a la meta, vaig continuar trotant cap al cotxe.

I vaig afluixar una mica de tot. Pocs entrenaments, i molt fluixos, per mirar de recuperar-me.

La cosa va funcionar i al Duatló de Vilafranca, poble talismà per jo, vaig poder pujar de nou al podi, 2n clasificat absolut, amb pocs o cap crack, evidentment. La primera cursa molt bé, la bici, decent, i la segona part de córrer per jo, quasi perfecte.

L'endemà, una cursa d'11,5 km a sa Cabaneta. Molt dura, molt de desnivell acumulat, amb pujades i baixades constants, amb un bon ritme, una mica per davall de 4'/km, i una 7a posició me varen donar bon gust al cap de setmana
                      
Al cap de poc, revàlida a Artà, duatló cross complicat i tècnic. Diria que me va sortir prou bé. Ara no record si vaig acabar 4t o 5è, la qüestió és que corrent em vaig defensar, encara que no vaig tenir un dia ràpid, i en bici vaig comprovar com els anys passen i te fa més por botar per llocs on dos anys abans ho feies amb facilitats. A més, vaig tropbar a faltar sortdes en btt tècniques. Però bé, a la segona part de córrer, vaig poder recuperar temps perdut i acabar amb bones sensacions, que és el que realment és el més important.

Després d'aquesta bona ratxa de sensacions, vaig decidir apuntar-me a un nou duatló, que tenia bona pinta però mala ferida. Anunciat amb només 2 setmanes d'antelació i previst per a l'endemà d'un triatló a Formetera, i el mateix dia que l'Extreman de Menorca. I també le mateix dia que 2 curses, una Aqualand i l'altra a Pina. Es va suspendre per poca inscripció i, com que aquella setmana havia descansat una mica, vaig apuntar-me al darrer moment a la cursa de 10km d'Aqualand.

No foren 10km sinó una mica més de 9,4km. El circuit molt guapo, per terra, una trialera en baixada i una rampa important per sortir d'un torrent, curta, però molt dura. A part, terra, pedres, grava i córrer una estona per dins el parc aquàtic. La participació era pobra, només coneixia el que en seria el guanyador, en Miquel Obrador, que seria la llebre a seguir. Vaig sortir fort, intentant seguir els jovenets que feien els 5km, i que al km2 ja havien sucumbit al seu ímpetu. Vaig fer la primera volta a uns 15 segons d'en Miquel, i amb el guanyador dels 5km, que s'aturava allà mateix, i a partir d'aquí vaig abaixar el ritme, ofegat per haver anat a 3'39'' per aquell circuit i perquè per davant en Miquel era impossible d'agafar i per darrere ja no venia ningú. Un total de 3'47'' en un circuit dur me va donar molta de moral. El resultat, un podi amb poc valor, però al cap i a la fi, un 2n lloc.

Estic gaudint molt dels entrenaments amb mallorcatraining, les sèries se fan més fàcils, amb n'Iván és molt fàcil esforçar-se, sap motivar i treure foc d'un caliu petit, i això m'ha de servir per intentar, si hi puc arribar sense lesions, que això me fa por, rebaixar la meva MMP a la mitja marató de la TUI d'aquí a 4 setmanes.

No puc acabar sense agrair l'esforç dels fotògrafs que ens persegueixen a les curses, com Rafa Babot, Leandro, Maria Mora, Caty... Sense ells no tendríem proves gràfiques del que feim!!!


I tampoc no puc acabar sense dir que me fa enveja veure com companys d'M3T i d'altres clubs, varen anar a Menorca a fer l'Extreman, a nadar 1.900 metres i a batallar individualment en un mig IM. És una enveja veure'ls a les fotos patint i gaudint d'aquest dia.